Per un 8 de març sense Oblidades

Àrea de Gènere – Podem Catalunya Barcelona, Març 2016

"Per un 8 de març sense Oblidades"

Aquest 8 de març de 2016 hi ha diverses temàtiques oblidades que volem rescatar i situar en la centralitat de l'agenda política. Com diu Marcela Lagarde, nomenar les coses és la meitat del camí. I volem continuar caminant alhora que denunciem les desigualtats de gènere que vivim encara en massa àmbits de la nostra vida: Domèstic, afectiu, laboral, cultural, econòmic, polític, institucional.

Ens volem vives

Vivim una situació insostenible de violència, de terrorisme masclista. En 2015 s'han produït 109 feminicidis a Espanya. Catalunya es col·loca en la primera posició com a comunitat amb més crims masclistes. Recordem especialment a les criatures que viuen en llars on es dón a aquesta xacra, i que són també víctimes silencioses. Volem mostrar la nostra repulsa a la violència de gènere, exigir compromisos seriosos i definitius. Cada crim representa un fracàs de la nostra societat. Frenar l'escalada de la violència masclista exigeix la conscienciació de tota la ciutadania. Hem d'aconseguir que es denunciï als agressors davant el primer maltractament, i també que es protegeixi a les víctimes. Cal formar des de molt primerenca edat per identificar les agressions, massa normalitzades en aquest sistema patriarcal. Cal treballar per eradicar el feminicidi i perquè no hi hagi ni una retallada pressupostària més en aquest àmbit. Tinguem-ho clar tots i totes, les dones NO morim a mans dels homes, ENS ESTAN ASSASSINANT.

Per una economia al servei de les persones i la vida

Aquest 8 de març volem destacar les situacions de precarietat vital lligades a les desigualtats laborals i a l’àmbit domèstic. A Catalunya, de nou, les dones tornen a ser les que lideren les xifres de desocupació. Alguna cosa que demostra que la gran majoria de polítiques dirigides al mercat laboral en temps de crisi, s'han centrat en els homes, en mantenir el model del "home guanyador de pa". Totes les estadístiques laborals de principis d'aquest 2016 són desalentadores: tot i que la desocupació és especialment intensa entre la joventut menor de 25 anys, el perfil mitjà d'una 'persona aturada' a Barcelona és el d'una 'dona, major de 45 anys, que prové del sector serveis'. La bretxa salarial de gènere, que creix amb l'edat i amb la responsabilitat, ha arribat la quota del 20% de mitjana. Augmenta l'assetjament sexual o per raó de sexe, i decreixen les condicions laborals dignes: major temporalitat, i per variar, la impressionant parcialitat obligatòria femenina. Les nostres dones grans continuen oprimides: la pensió de les dones és un 34% inferior a la masculina. La precarietat s'ha tornat vital, i nosaltres a tota aquesta situació li volem cridar un contundent: ja n'hi ha prou!

Les que estan al mercat laboral sostenen càrregues de treball total brutals. L'habitual són les dobles i triples jornades, tot i que l'exclusió sigui activa i la taxa d'activitat femenina a Espanya hagi descendit en més de 100.000 dones durant els dos últims anys. A la vegada, aquests últims temps hem patit polítiques que buscaven relegar de nou a les dones a la llar, perquè així hi ha més ocupacions a repartir entre els homes, mentre que les excedències de les dones per cura familiar s'han incrementat en un 14,05%. L'obligatorietat de la cura recau sob re les dones una vegada més. I diem, ja n'hi ha prou que el risc de pobresa femení a Espanya sigui un 12% superior al dels homes. A Barcelona, les dades són alarmants ja que el 55% de les persones en situació de pobresa són dones, i la taxa de risc de caure en l'exclusió social és dos punts superior a la dels homes.

I un últim esment especial: Recordem a les refugiades

No volem que caiguin en l'oblit tampoc les dones i les nenes que viatgen a Europa, les qui fugint d'una guerra es fiquen en una altra. La guerra que els “oferim” aquí als nostres països, és una guerra opaca, hipòcrita! No es tracta d'una guerra amb armes, No! La nostra guerra és molt més perversa. Tant que per salvar les seves vides les han d'arriscar. En aquest viatge si no moren ofegades, de fred, o de gana, moltes cauen en mans de grups criminals de tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual o laboral. A més les agressions sexuals en el camí estan a l'ordre del dia. La gran majoria de les persones que es dirigeixen a Europa són homes, la qual cosa deixa a les dones en situació d'especial vulnerabilitat. En els campaments, moltes prefereixen no menjar per evitar haver d'anar al bany i compartir llocs de condícia. I no volem oblidar a aquestes 10.000 criatures “refugiades“ no acompanyades, perdudes. Refugia des? Les estem oferint refugi? 10.000 nens i nenes desaparegudes -- No més oblidades i oblidats!

Per tot això, aquest govern es compromet a treballar per la justícia de gènere i especialment per:

• Aconseguir un pacte d'estat per frenar la violència masclista. Aquestes polítiques han de comptar amb partides pressupostàries suficients, polítiquesde sensibilització ciutadana, de garantia habitacional i d'acompanyament permanent a les víctimes.

• No aplicar cap retallada pressupostària a les polítiques de lluita contra les violències masclistes i incrementar el pressupost adreçat a la igualtat de gènere.

• Promocionar programes de relocalització ràpida de les persones refugiades.

• Implementar la Llei 17/2015 per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes en totes les obligacions destinades als governs locals.

• Garantir que les contractacions locals incloguin clàusules d'igualtat de gènere (anàlisi d'impacte de gènere, obligatorietat de plans d'igualtat, protocols contra l'assetjament sexual i per raó de sexe, mesures contra la bretxa salarial de gènere...) i fer un seguiment de la seva aplicació.

• Incloure criteris de gènere en les subvencions de l'Ajuntament, en els plans de formació i en les borses de treball.

• Elaborar (en cas que no ho tingui i, si ho té, reforçar) el pla d'igualtat intern per al personal de l'Ajuntament, assegurant la igualtat en l'accés i manteniment dels llocs de treball, la paritat en la presa de decisions i la reducció de la bretxa salarial de gènere.

• Elaborar (en cas que no ho tingui i, si ho, té reforçar) un protocol contra l'assetjament sexual i per raó de sexe als ajuntaments.

• Treballar per incloure la perspectiva de gènere en totes les polítiques que realitza l'Ajuntament, realitzant informes d'impacte de gènere de tota la nova normativa.

• Formar al personal tècnic i polític en matèria d'igualtat de gènere.

• Educar i garantir l'ús d'un llenguatge inclusiu en les comunicacions internes i externes de l'Ajuntament, excloent imatges o llenguatge sexista.