martes, 8 de marzo de 2016

8M Podem El Vendrell ¿Ens pararem ara? Acte 12/03

DÍA INTERNACIONAL DE LES DONES 08 de març

JORNADA 12/03/2016

10:30h Benvinguda i lectura de manifest

10:50h Taller Adult/Infantil: "L'Altra princesa del conte"

11:20h Col·loqui : "Urgent: cambi de l'actual sistema patriarcal a un altre sistema més igualitari, més feminista"

APERITIU 12:30h 

12:50h Col·loqui: "Apoderament de les dones en la política per conseguir un canvi real i més efectiu"

DINAR 13:30h



8M Podem El Vendrell ¿Vamos a parar ahora? Acto 12/03

DÍA INTERNACIONAL DE LAS MUJERES 08 de marzo


JORNADA 12/03/2016


10:30h Bienvenida y lectura de manifiesto "Por un 8 de marzo sin olvidadas"

10:50h Taller Adulto/Infantil: "La otra princesa del cuento". 

11:20h Coloquio: "Urgente: cambio del actual sistema patriarcal a otro sistema más igualitario, más feminista"

12:30h APERITIVO  

12:50h Coloquio: "Empoderamiento de la mujer en la política para conseguir un cambio real y más efectivo"

13:30h. ALMUERZO 




8M Hemos llegado muy lejos ¿Vamos a parar aquí?

Mujeres todas ellas (públicas o anónimas)   que día a día llevan a cabo una lucha continua para crear una sociedad más justa, por la igualdad de derechos y de oportunidades para TOD@S.

Luchadoras que continúan llevando a sus espaldas la responsabilidad de la familia y que ven reducida su economía, sus derechos y ven peligrar, también, sus logros conseguidos durante años por culpa de las políticas de derechas "liberales y retrógradas", que estigmatizan a la mujer en el sistema patriarcal que nos han implantado desde mucho tiempo ha y que seguimos sufriendo.

"LAS MUJERES QUE NOS DEDICAMOS A LA POLÍTICA HEMOS SABIDO DESDOBLARNOS EN ROLES TOTALMENTE ANTAGÓNICOS". Yolanda López Sec. Gral. (PODEM El Vendrell)


"LA IGUALDAD DEBE PROPUGNARSE A TRAVÉS DEL EJEMPLO EN LAS INSTITUCIONES." Celia Cánovas Senadora (PODEMOS).



Por un 8 de marzo sin Olvidadas


Àrea de Gènere Podem Catalunya

Barcelona, Març 2016

"Por un 8 de marzo sin Olvidadas"

Este 8 de marzo de 2016 hay varias temáticas olvidadas que queremos rescatar y situar en la centralidad de la agenda política. Como dice Marcela Lagarde, nombrar las cosas es la mitad del camino, y queremos continuar andando a la vez que denunciamos las desigualdades de género todavía presentes en demasiados ámbitos de nuestra vida: Doméstico, afectivo, laboral, cultural, económico, político, institucional.

Nos queremos vivas

Vivimos una situación insostenible de violencia, de terrorismo machista. En 2015 se han producido 109 feminicidios en España. Catalunya se coloca en la primera posición como comunidad con más crímenes machistas. Recordemos especialmente a las criaturas que viven en hogares donde se da esta lacra, y que son también víctimas silenciosas. Queremos mostrar nuestra repulsa a la violencia de género, exigir compromisos serios y definitivos. Cada crimen representa un fracaso de nuestra sociedad. Frenar la escalada de la violencia machista exige la concienciación de toda la ciudadanía. Debemos conseguir que se denuncie a los agresores ante el primer maltrato, y también que se proteja a las víctimas. Hay que formar desde muy temprana edad para identificar las agresiones, demasiado normalizadas en este sistema patriarcal. Hay que trabajar para erradicar el feminicidio y para que no haya ni un recorte presupuestario más en este ámbito. Tengámoslo claro todos y todas, las mujeres NO morimos a manos de los hombres, NOS ESTAN ASESINANDO.

Por una economía al servicio de las personas y la vida

Este 8 de marzo queremos destacar las situaciones de precariedad vital ligadas a las desigualdadeslaboralesyenelámbitodoméstico. EnCatalunya,denuevo,lasmujeresvuelven a ser las que lideran las cifras de desempleo. Algo que demuestra que la gran mayoría de políticas dirigidas al mercado laboral en tiempos de crisis, se han centrado en los hombres, en mantener el modelo del "varón ganador de pan". Todas las estadísticas laborales de principios de este 2016 son desalentadoras: a pesar de que el desempleo sea especialmente elevado entre la juventud menor de 25 años, el perfil medio de una 'persona parada' en Barcelona es el de una 'mujer, mayor de 45 años, que proviene del sector servicios. La brecha salarial de género, que crece con la edad y con la responsabilidad, ha alcanzado la cuota del 20% de media. Aumenta el acoso sexual o por razón de sexo, y decrecen las condiciones laborales dignas: mayor temporalidad, y para variar, la impresionante parcialidad obligatoria femenina. Nuestras mayores continúan oprimidas: la pensión de las mujeres es un 34% inferior a la masculina. La precariedad se ha vuelto vital, y nosotras a toda esta situación le queremos gritar un contundente: ¡basta ya!

Las que están en el mercado laboral sostienen cargas de trabajo total brutales. Lo habitual son las dobles y triples jornadas, a pesar que la exclusión sea activa y la tasa de actividad femenina en España haya descendido en más de 100.000 mujeres durante los dos últimos años. A su vez, estos últimos tiempos hemos padecido políticas que buscaban relegar de nuevo a las mujeres al hogar, porque así hay más empleos a repartir entre los hombres, mientras las excedencias de las mujeres por cuidado familiar se han incrementado en un 14,05%. La obligatoriedad del cuidado recae sobre las mujeres una vez más. Y decimos, basta ya de que el riesgo de pobreza femenino en España sea un 12% superior al de los hombres. En Barcelona, los datos son alarmantes ya que el 55% de las personas en situación de pobreza son mujeres, y la tasa de riesgo de caer en la exclusión social es dos puntos superior a la de los hombres.

Y una última mención especial: Recordamos a las refugiadas

No queremos que caigan en el olvido tampoco las mujeres y niñas que viajan a Europa, quienes huyendo de una guerra se meten en otra. La guerra que les “ofrecemos” aquí en nuestros países, es una guerra opaca, ¡hipócrita! No se trata de una guerra con armas, ¡No! Nuestra guerra es mucho más perversa. Tanto que para salvar sus vida s las tienen que arriesgar. En ese viaje si no mueren ahogadas, de frío, o de hambre, muchas caen en manos de grupos criminales de tráfico de personas con fines de explotación sexual o laboral. Además las agresiones sexuales en el camino están a la orden del día. La gran mayoría de las personas que se dirigen a Europa son hombres, lo que deja a las mujeres en situación de especial vulnerabilidad. En los campamentos, muchas prefieren no comer para evitar tener que ir al baño y compartir lugares de aseo. Y no queremos olvidar a esas 10.000 criaturas “refugiadas“ no acompañadas, perdidas. ¿Refugiadas? ¿Acaso les ofrecemos refugio? 10.000 niños y niñas desaparecidas -- No más ¡olvidadas y olvidados!

Por todo ello, este gobierno se compromete a trabajar por la justicia de género y en especial por:

 Conseguir un pacto de estado para frenar la violencia machista. Estas políticas deben contar con partidas presupuestarias suficientes, políticas de sensibilización ciudadana, de garantía habitacional y de acompañamiento permanente a las víctimas.

•  No aplicar recorte presupuestario alguno a las políticas de lucha contra la violencia machista e incrementar el presupuesto destinado a la igualdad de género.

 Promocionar programas de relocalización rápida de las personas refugiadas.

•  Implementar la Llei 17/2015 per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes en todas las obligaciones destinadas a los gobiernos locales.

•  Garantizar que las contrataciones locales incluyan cláusulas de igualdad de género (análisis de impacto de género, obligatoriedad de planes de igualdad, protocolos contra el acoso sexual y por razón de sexo, medidas contra la brecha salarial de género...) y hacer un seguimiento de su aplicación.

•  Incluir criterios de género en las subvenciones de los ayuntamientos, en los planes de formación y en las bolsas de trabajo.

  Elaborar (en caso de que no lo tenga y, si lo tiene, reforzar) el plan de igualdad interno para el personal de los ayuntamientos, asegurando la igualdad en el acceso y mantenimiento de los puestos de trabajo, la paridad en la toma de decisiones y la reducción de la brecha salarial de género.

•  Elaborar (en caso de que no lo tenga y, si lo tiene, reforzar) un protocolo contra el acoso sexual y por razón de sexo en los ayuntamientos.

•  Trabajar por incluir la perspectiva de género en todas las políticas que realizan los ayuntamientos, realizando informes de impacto de género de toda la nueva normativa.

 Formar al personal técnico y político en materia de igualdad de género.

•  Educar y garantizar el uso de un lenguaje inclusivo en las comunicaciones internas y externas de los ayuntamientos, excluyendo imágenes o lenguaje sexista. 

Per un 8 de març sense Oblidades


Àrea de Gènere Podem Catalunya Barcelona, Març 2016

"Per un 8 de març sense Oblidades"

Aquest 8 de març de 2016 hi ha diverses temàtiques oblidades que volem rescatar i situar en la centralitat de l'agenda política. Com diu Marcela Lagarde, nomenar les coses és la meitat del camí. I volem continuar caminant alhora que denunciem les desigualtats de gènere que vivim encara en massa àmbits de la nostra vida: Domèstic, afectiu, laboral, cultural, econòmic, polític, institucional.

Ens volem vives

Vivim una situació insostenible de violència, de terrorisme masclista. En 2015 s'han produït 109 feminicidis a Espanya. Catalunya es col·loca en la primera posició com a comunitat amb més crims masclistes. Recordem especialment a les criatures que viuen en llars on es dón a aquesta xacra, i que són també víctimes silencioses. Volem mostrar la nostra repulsa a la violència de gènere, exigir compromisos seriosos i definitius. Cada crim representa un fracàs de la nostra societat. Frenar l'escalada de la violència masclista exigeix la conscienciació de tota la ciutadania. Hem d'aconseguir que es denunciï als agressors davant el primer maltractament, i també que es protegeixi a les víctimes. Cal formar des de molt primerenca edat per identificar les agressions, massa normalitzades en aquest sistema patriarcal. Cal treballar per eradicar el feminicidi i perquè no hi hagi ni una retallada pressupostària més en aquest àmbit. Tinguem-ho clar tots i totes, les dones NO morim a mans dels homes, ENS ESTAN ASSASSINANT.

Per una economia al servei de les persones i la vida

Aquest 8 de març volem destacar les situacions de precarietat vital lligades a les desigualtats laborals i a l’àmbit domèstic. A Catalunya, de nou, les dones tornen a ser les que lideren les xifres de desocupació. Alguna cosa que demostra que la gran majoria de polítiques dirigides al mercat laboral en temps de crisi, s'han centrat en els homes, en mantenir el model del "home guanyador de pa". Totes les estadístiques laborals de principis d'aquest 2016 són desalentadores: tot i que la desocupació és especialment intensa entre la joventut menor de 25 anys, el perfil mitjà d'una 'persona aturada' a Barcelona és el d'una 'dona, major de 45 anys, que prové del sector serveis'. La bretxa salarial de gènere, que creix amb l'edat i amb la responsabilitat, ha arribat la quota del 20% de mitjana. Augmenta l'assetjament sexual o per raó de sexe, i decreixen les condicions laborals dignes: major temporalitat, i per variar, la impressionant parcialitat obligatòria femenina. Les nostres dones grans continuen oprimides: la pensió de les dones és un 34% inferior a la masculina. La precarietat s'ha tornat vital, i nosaltres a tota aquesta situació li volem cridar un contundent: ja n'hi ha prou!

Les que estan al mercat laboral sostenen càrregues de treball total brutals. L'habitual són les dobles i triples jornades, tot i que l'exclusió sigui activa i la taxa d'activitat femenina a Espanya hagi descendit en més de 100.000 dones durant els dos últims anys. A la vegada, aquests últims temps hem patit polítiques que buscaven relegar de nou a les dones a la llar, perquè així hi ha més ocupacions a repartir entre els homes, mentre que les excedències de les dones per cura familiar s'han incrementat en un 14,05%. L'obligatorietat de la cura recau sob re les dones una vegada més. I diem, ja n'hi ha prou que el risc de pobresa femení a Espanya sigui un 12% superior al dels homes. A Barcelona, les dades són alarmants ja que el 55% de les persones en situació de pobresa són dones, i la taxa de risc de caure en l'exclusió social és dos punts superior a la dels homes.

I un últim esment especial: Recordem a les refugiades

No volem que caiguin en l'oblit tampoc les dones i les nenes que viatgen a Europa, les qui fugint d'una guerra es fiquen en una altra. La guerra que els “oferim” aquí als nostres països, és una guerra opaca, hipòcrita! No es tracta d'una guerra amb armes, No! La nostra guerra és molt més perversa. Tant que per salvar les seves vides les han d'arriscar. En aquest viatge si no moren ofegades, de fred, o de gana, moltes cauen en mans de grups criminals de tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual o laboral. A més les agressions sexuals en el camí estan a l'ordre del dia. La gran majoria de les persones que es dirigeixen a Europa són homes, la qual cosa deixa a les dones en situació d'especial vulnerabilitat. En els campaments, moltes prefereixen no menjar per evitar haver d'anar al bany i compartir llocs de condícia. I no volem oblidar a aquestes 10.000 criatures “refugiades“ no acompanyades, perdudes. Refugia des? Les estem oferint refugi? 10.000 nens i nenes desaparegudes -- No més oblidades i oblidats!

Per tot això, aquest govern es compromet a treballar per la justícia de gènere i especialment per:

• Aconseguir un pacte d'estat per frenar la violència masclista. Aquestes polítiques han de comptar amb partides pressupostàries suficients, polítiquesde sensibilització ciutadana, de garantia habitacional i d'acompanyament permanent a les víctimes.

• No aplicar cap retallada pressupostària a les polítiques de lluita contra les violències masclistes i incrementar el pressupost adreçat a la igualtat de gènere.

• Promocionar programes de relocalització ràpida de les persones refugiades.

• Implementar la Llei 17/2015 per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes en totes les obligacions destinades als governs locals.

Garantir que les contractacions locals incloguin clàusules d'igualtat de gènere (anàlisi d'impacte de gènere, obligatorietat de plans d'igualtat, protocols contra l'assetjament sexual i per raó de sexe, mesures contra la bretxa salarial de gènere...) i fer un seguiment de la seva aplicació.

Incloure criteris de gènere en les subvencions de l'Ajuntament, en els plans de formació i en les borses de treball.

• Elaborar (en cas que no ho tingui i, si ho té, reforçar) el pla d'igualtat intern per al personal de l'Ajuntament, assegurant la igualtat en l'accés i manteniment dels llocs de treball, la paritat en la presa de decisions i la reducció de la bretxa salarial de gènere.

• Elaborar (en cas que no ho tingui i, si ho, té reforçar) un protocol contra l'assetjament sexual i per raó de sexe als ajuntaments.

• Treballar per incloure la perspectiva de gènere en totes les polítiques que realitza l'Ajuntament, realitzant informes d'impacte de gènere de tota la nova normativa.

• Formar al personal tècnic i polític en matèria d'igualtat de gènere.

• Educar i garantir l'ús d'un llenguatge inclusiu en les comunicacions internes i externes de l'Ajuntament, excloent imatges o llenguatge sexista.