Igualtat Podem El Vendrell: mayo 2017

NI HETERORPATRIARCAT, NI LGTBIFOBIA

PELS DRETS, DIVERSITAT I AUTONOMIA SEXUALDE LES PERSONES LGTBI

Avui, Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, des de PODEM Catalunya ens sumem a la iniciativa internacional dels moviments LGTBI per a denunciar el bullying, l'assetjament i les violències homo/transfòbiques i als continguts educatius homo/transfòbics que imperen a la societat mundial. De cap manera, podem acceptar una societat basada en l'opressió heteronormativa que vulnera la dignitat humana i la seva diversitat.

L'homofòbia, la transfòbia i la bifòbia són formes d'odi cap a les persones que viuen i expressen la seva diversitat sexual sense mediació del heteropatriarcat, aquell que oprimeix i discrimina la seva identitat, llibertat i autonomia sexual. La LGTBIfobia és una forma de violència basada en el gènere, perquè imposa la idea que totes les persones han d'ajustar-se a la interpretació heteronormativa, del que significa el comportament "normal" "masculí" o "femení".

El dret a l'educació de la comunitat LGTBI enfronta un seriós obstacle. L'assetjament o bullying relacionat amb l'homofòbia, transfòbia i bifòbia en els centres educatius té un gran impacte en les taxes d'aprenentatge i abandonament escolar. El dany psicològic, inclosa la baixa autoestima, deixen empremtes permanents en la vida de les persones i poden provocar conductes autodestructives, com el suïcidi, perquè genera climes escolars generalment insegurs, discriminatoris, estigmatitzants i violents.

A Espanya, encara les persones transsexuals precisen d'un diagnòstic psiquiàtric per poder accedir a tractaments hormonals, cirurgies de reassignació o modificació del sexe. Han d'acreditar mèdicament que pateixen disfòria de gènere, un "malestar" associat a la diferència "entre el gènere experimentat o expressat i el que els altres li assignarien". La manca de regulacions o la diversitat de normes defineixen un panorama autonòmic desigual. Al país també persisteix una llei de 2007 que requereix aquesta justificació mèdica per a la modificació del sexe en els registres oficials. A més, la medicina està molt endarrerida respecte a la teràpia de reemplaçament hormonal i vaginoplàsties, aquesta última és ambigua en relació a les tècniques usades.

Les dones lesbianes entre 26 i 40 anys són les que més afectades es veuen pels delictes d'odi a Espanya. Segons el Ministeri de l'Interior, dels 1.285 casos registrats i tipificats com a delictes d'odi, el 40% es deuen a l'orientació sexual de la víctima. En total, 512 persones van ser detingudes o imputades per aquest tipus de delictes, dels quals 476 eren homes. La majoria d'aquestes accions es van cometre en habitatges, vies públiques i establiments d'hostaleria i d'oci. L'informe dóna compte de 558 víctimes, de les quals 401 van ser dones i 157 homes.

Per al Moviment contra la Intolerància i el Consell de Víctimes de Delictes d'Odi, les xifres de l'Estat estan per sota de la realitat, i estimen uns 4.000 casos. Això és degut a una falta de denúncia de les víctimes i perquè la criminalitat està submergida i és desconeguda per la societat.

A Catalunya la LLEI 11/2014, de 10 d'octubre, que garanteix els drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals i pretén eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, suposa un "referent a nivell mundial" que ha de continuar implementant-se amb recursos econòmics i plans d'acció en coherència amb les demandes dels col·lectius LGTBI.

Des de PODEM Catalunya creiem que l'única garantia per fer visibles i protegir els drets d'aquest col·lectiu, que representa el 10% de la població espanyola, passa perquè les institucions actuïn amb polítiques coherents i consonants amb la dignitat de la diversitat humana i, sobretot, que l'educació estigui lliure de heteropatriarcat i violències.

Demanem DRETS efectius per a les persones LGTBI

Sobre el 17-M:

El Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia (IDAHO) va ser creat el 2004 per cridar l'atenció dels governs, líders d'opinió, els moviments socials, el públic i els mitjans de comunicació sobre la violència i la discriminació que pateixen les persones LGBTI a nivell internacional. En menys d'una dècada, el 17 de maig s'ha establert com la data més important de les comunitats LGBTI, per mobilitzar-se a escala mundial. El 17 de maig és celebra en més de 130 països. Aquestes mobilitzacions s'uneixen a milions de persones en suport al reconeixement dels drets humans per a totes les persones, independentment de la seva orientació sexual o identitat o expressió de gènere.

El Dia Internacional contra l'Homofòbia, Transfòbia i Bifòbia no és una campanya centralitzada. És una acció significativa en tot el món per desclassificar l'homosexualitat com un trastorn mental. Aquest dia ha rebut el reconeixement oficial de diversos estats, institucions internacionals com el Parlament Europeu, i per autoritats locals. La majoria dels organismes de les Nacions Unides també marquen el Dia amb esdeveniments específics.

NI HETEROPATRIARCADO, NI LGTBIFOBIA

POR LOS DERECHOS, DIVERSIDAD Y AUTONOMÍA SEXUAL DE LAS PERSONAS LGTBI

Hoy, Día Internacional contra la Homofobia, la Transfobia y la Bifobia, desde PODEM Catalunya nos sumamos a la iniciativa internacional de los movimientos LGTBI de denunciar el bullying, el acoso y las violencias homo/transfóbicas y a los contenidos educativos homo/transfóbicos que imperan aún en la sociedad mundial. De ninguna manera, podemos aceptar una sociedad basada en la opresión heteronormativa que vulnera la dignidad humana y su diversidad.

La homofobia, la transfobia y la bifobia son formas de odio hacia las personas que viven y expresan su diversidad sexual sin mediación del heteropatriarcado, aquel que oprime y discrimina su identidad, libertad y autonomía sexual. La LGTBIfobia es una forma de violencia basada en el género, porque impone la idea de que todas las personas deben ajustarse a la interpretación heteronormativa de lo que debe ser el comportamiento “normal” “masculino” o “femenino”.

El derecho a la educación de la comunidad LGTBI enfrenta un serio obstáculo. El acoso o bullying relacionado con la homofobia, transfobia y bifobia en los centros educativos tiene un gran impacto en las tasas de aprendizaje y deserción escolar. El daño psicológico, incluida la baja autoestima, dejan huellas permanentes en la vida de las personas y pueden provocar conductas autodestructivas, como el suicidio, porque genera climas escolares generalmente inseguros, discriminatorios, estigmatizantes y violentos.

En España, las personas transexuales precisan de un diagnóstico psiquiátrico para poder acceder a tratamientos hormonales, cirugías de reasignación o modificación del sexo. Deben acreditar médicamente que sufren disforia de género, un "malestar" asociado a la diferencia "entre el género experimentado o expresado y el que los demás le asignarían". La falta de regulaciones o la diversidad de normas definen un panorama autonómico desigual. En Españaaún persiste una ley de 2007 que requiere esta justificación médica para la modificación del sexo en los registros oficiales. Además, la medicina en el país está muy atrasada respecto a la terapia de reemplazo hormonal y vaginoplastias, ésta última es ambigua en relación a las técnicas usadas.

Las mujeres lesbianas entre 26 y 40 años son las más afectadas por los delitos de odio en España. Según el Ministerio del Interior, de los 1.285 casos registrados y tipificados como delitos de odio, el 40% se deben a la orientación sexual de la víctima. En total, 512 personas fueron detenidas o imputadas por este tipo de delitos, de los que 476 eran varones. La mayoría de estas acciones se cometieron en viviendas, vías públicas y establecimientos de hostelería y de ocio. El informe da cuenta de 558 víctimas, de las cuales 401 fueron mujeres y 157 hombres.

Para el Movimiento contra la Intolerancia y el Consejo de Víctimas de Delitos de Odio, las cifras del Estado están por debajo de la realidad, y estiman unos 4.000 casos. Esto es debido a una falta de denuncia de las víctimas y porque la criminalidad está sumergida y es desconocida por la sociedad.

En Catalunya la LEY 11/2014, de 10 de octubre, que garantiza los derechos de Lesbianas, Gays, Bisexuales, Transgéneros e Intersexuales y pretende erradicar la homofobia, la bifobia y la transfobia, supone un "referente a nivel mundial" que debe continuar implementándose con recursos económicos y planes de acción en coherencia con las demandas de los colectivos LGTBI.

La única garantía de que se visibilicen y protejan los derechos de este colectivo, que representa el 10% de la población española, pasa porque las instituciones actúen con políticas coherentes y consonantes con la dignidad de la diversidad humana y, sobre todo, que la educación esté libre de heteropatriarcado y violencias.

Demandamos DERECHOS efectivos para las personas LGTBI

Sobre el 17M:

El IDAHO fue creado en 2004 para llamar la atención de los gobiernos, líderes de opinión, los movimientos sociales, el público y los medios de comunicación sobre la violencia y la discriminación que sufren las personas LGBTI a nivel internacional. En menos de una década, el 17 de mayo se ha establecido como la fecha más importante para las comunidades LGBTI para movilizar a escala mundial. El 17 de mayo se celebra ahora en más de 130 países. Estas movilizaciones se unen a millones de personas en apoyo al reconocimiento de los derechos humanos para todas las personas, independientemente de su orientación sexual o identidad o expresión de género.

El Día Internacional contra la Homofobia, Transfobia y Bifobia no es una campaña centralizada. Es una acción significativa en todo el mundo el mundo para desclasificar la homosexualidad como un trastorno mental. Este día ha recibido el reconocimiento oficial de varios Estados, instituciones internacionales como el Parlamento Europeo, y por un sinnúmero de autoridades locales. La mayoría de los organismos de las Naciones Unidas también marcan el Día con eventos específicos.